El vuit de desembre del 1985 s’inaugurà un equipament únic a la comarca, situat als baixos del Casal Artesenc, i dedicat expressament a l’esbarjo del jovent amb activitats diverses, principalment els dissabtes i diumenges. Anomenat Casal del Jovent, aquest equipament l’aconseguiren, després de tres anys d’acondicionament, l’associació de pares que –preocupats per l’entreteniment dels seus fills– obtingueren l’ajuda de la Generalitat, Diputació, Bisbat i Ajuntament. Una d’aquestes activitats consistí en crear un grup de treball de joves per a fer una revista, el Tot d’aquí, que era en primer lloc, el portaveu del Casal del Jovent, però alhora, amb notícies del poble. L’equip inicial estava format per: David Costa, Jordi Casas, Jordi Jo, Roger Berenguer, Xavier Berenguer, Pere Rusiñol, Dani Costa, Enric Fonts, Lluís Plans, Lluís Martínez, Carme Capdevila, Anna Sánchez, Fina Jo, Teresa Serra, Nuri Valldeoriola, Damià Vendrell, Cristina Vidal, Neus Piniella, Dani Bañeza, Jordi Bañeza, Alba Pladevall, Elisabet Plans, Elisenda Vall, Jordi Pladevall, Josep Pladevall, Albert Malagarriga, Xavi Pous, Montse Casas, Jaume Magem i Jesús Casas. D’aquesta revista se n’imprimiren catorze números. Un any i mig després, el cansament i la falta de temps dels promotors va fer que la revista deixés de publicar-se.
DEL TOT D’AQUÍ A L’ARTESENC
Durant els primers mesos del 1987, un grup de persones del poble, després de diverses reunions, decidiren tirar endavant una revista local que, sota el paraigües del Casal del Jovent, donés informació local passant així a ser el portaveu del poble i de totes les seves entitats. Coincidint amb les eleccions municipals en les que Josep Paré sortiria elegit per segona vegada com a alcalde, sortia la revista L’Artesenc durant el mes de maig. En la primera editorial deia “volem que de la llavor del Tot d’Aquí, neixi un bon diari pel poble d’Artés, que mes rere mes sapiguem escriure la nostra història com a poble, amb els nostres defectes, qualitats, inquietuds i il·lusions.”
En foren els seus fundadors: Toni Corominas, Pere Feliu, Josep Maria Manubens, Salvador Golobardes, Josep Rusiñol, Remei Soler, Pere Soldevila, Ricard Fonts, Ramon Creus, Sebastià Plans, Lluís Martínez, Sebastià Costa i Maria Goretti Casòliva. El preu d’aquest primer número era de 125 pessetes i la periodicitat era mensual. Una fotocopiadora del Casal del Jovent era l’encarregada d’imprimir aquests primers exemplars prèviament mecanografiats. El logotip que presidia la capçalera de la revista era obra d’en Sebastià Plans.
Cada època ha comportat alguns canvis que sempre han servit per marcar una notable millora en la revista.
Primer exemplar del Tot d'aquí (Setembre 1985)
PRIMERA ÈPOCA
Març 1987 (núm. 1) – Agost 1996 (núm. 112)
La definiríem com a una consolidació d’un projecte on la Remei Soler tingué un destacat protagonisme, com també la Maria Mercè Berenguer, que s’incorporava fent la transcripció. Malauradament, a finals del mes d’agost de 1996, la Remei era atropellada a Moià quan tornava de portar la revista a l’impremta. L’enterrarem el dissabte de la festa major on tot el poble li va dedicar un merescut homenatge. Durant aquella època es van incorporar a la revista en Pere Palau, Daniel Serarols, Pere Rusiñol, Mar Valldeoriola, Neus Piniella, Teresa Obradors, Jordi Bañeza, Adriana Llimós, Sussi Garcia i Odonell Santos. Remei Soler, Mercè Berenguer i Josep Rusiñol eren els coordinadors de la revista que s’imprimia a Gràfiques Ister de Moià.
Remei Soler, ànima de L’Artesenc
M. Mercè Berenguer, coordinadora
SEGONA ÈPOCA
Setembre 1996 (núm. 113) – Desembre 2001 (núm. 176)
Durant aquest període s’hi van afegir Marta Canellas, Cristina Matamala, Imma Pladevall, Lluís Forcada, Helena Fàbregas i Gil Vila. D’aquesta època en destaquem l’impressió a tot color de la portada. La coordinació i direcció conjunta era exercida per Pere Feliu Soler, Mercè Berenguer i Josep Rusiñol. Catorze anys després, els fundadors de la revista, cregueren convenient donar-li un altre caire i donar pas a gent més jove i preparada. S’acomiadaren amb un número extra de despedida, agraïnt la bona feina a tots els col·laboradors.
Durant aquest temps la periodicitat era mensual i el preu estava fixat en 200 ptes (75 ptes més que a l’inici), i s’apujà fins a 300 ptes amb l’arribada de les portades en color. Gràfiques Ister de Moià continuava encarregant-se de la impressió.
Primera portada a tot color (Maig 1997)
Fotografia de comiat dels redactors i col·laboradors de la 2a època
TERCERA ÈPOCA
Gener 2002 (núm. 177) – Març 2003 (núm. 189)
La majoria de components d’un equip rejovenit i alguns antics col·laboradors de L’Artesenc es proposaren donar un aire nou a la revista: Marta Bitriu, Marta Canellas, Lluís Martínez, Cristina Matamala, Imma Pladevall i els col·laboradors: Neus Capdevila, Sebastià Costa, Josep Fàbrega, Pere Feliu, Josep Girabal, Josep Maria Mas, Lluís Riera, Òscar Trullàs, Damià Vendrell, Àngel Carrera, Lluís Forcada, Jordi Bañeza, Anna Aguilera i Esther Amblàs.
Destacaríem el canvi del logotip –obra d’en Jordi Bañeza–, una diferent i nova maquetació, la continuïtat de la portada en color i un nou enfocament en els reportatges. El preu, ja en l’època de l’euro, va passar a 1,80€. La coordinació i direcció de la revista anava a càrrec de la Cristina Matamala. L’Artesenc continuava imprimint-se a Gràfiques Ister.
Portada del número 188 (Febrer 2003)
Entre el març del 2003 i el desembre del 2004, L’Artesenc es va deixar de publicar.
QUARTA ÈPOCA
Desembre 2004 (núm. 190) – Desembre 2008 (núm. 196)
Al desembre del 2004 es va tornar a imprimir L’Artesenc. Una colla de col·laboradors de la segona època decidiren començar de nou. Ara la periodicitat seria semestral amb revistes de vuitanta pàgines, algunes impreses a tot color i amb una nova capçalera dissenyada per Jordi Bañeza. L’assessorament lingüístic correspongué a Teresa Obradors tot i que al núm. 193 s’hi afegí Carme Carrera. La transcripció dels números 190 a 193 va anar a càrrec de Judit Tarradellas, mentre que Laura Rusiñol va transcriure els números compresos entre el 196 i el 216. La coordinació en aquella època va ser compartida per la mateixa Laura Rusiñol, Josep Rusiñol i Neus Capdevila. L’empresa Llum i Color de Manresa va ser la responsable de la impressió amb tècnica digital.
L’Ajuntament d’Artés cedí un local per a la redacció de la revista al primer pis de la Cruïlla d’entitats.
El dia 1 de novembre del 2004, mitjançant una assemblea de simpatitzants, s’aprovaren uns estatuts per donar cobertura legal a la revista. Es va crear una entitat anomenada Associació cultural per la recerca i difusió de la història escrita d’Artés (REDIART), amb L’Artesenc com a portaveu. Es van legalitzar aquests estatuts i es va sol·licitar el CIF. Josep Viñas s’encarregà dels tràmits administratius.
Aquest període de transició, fou molt important perquè va fer possible reeditar la revista amb molta il·lusió.
Laura Rusiñol, coordinadora de la 4a i 5a època
CINQUENA ÈPOCA
Juny 2009 (núm. 197) – Setembre 2014 (núm. 222)
La cinquena època suposà un nou pas endavant, ara amb totes les pàgines en color, periodicitat trimestral i números entre 48 i 54 pàgines. S’incorporaren Conxita Forcada, Sol López i Antònia Viñas. Carles Canellas i Jaume Reig es convertiren en els responsables de la nova maquetació. Enric Forcada, al número 217, prengué el relleu en la transcripció. A partir del número 207, començà a imprimir la revista Print Digital després que Llum i Color fes fallida. El preu va pujar fins els cinc euros. La coordinació i direcció continuava essent compartida per Josep Rusiñol, Laura Rusiñol i Neus Capdevila fins al número 216. Des d’aquest número, ho assumí en solitari en Josep Rusiñol.
Equip de redactors i col·laboradors de la 5a època
SISENA ÈPOCA
Setembre 2014 (núm. 222) – Març 2020 (núm. 244)
El vuit de novembre de 2014, en una assemblea de col·laboradors, s’aprovà la creació d’un consell de redacció format per Conxita Forcada, Josep Girabal, Carles Morell, Teresa Obradors, Josep Paré, Jaume Reig i Daniel Serarols. Com a novetat s’aprovà crear L’Artesenc online, decidint que Josep Paré i Jaume Reig en fossin els responsables. De la coordinació seguiria encarregant-se Josep Rusiñol. També s’aprovà canviar el logotip de la capçalera com també la remodelació d’alguns dels continguts de les pàgines de la revista.
Evolució del logotip de la capçalera
SETENA ÈPOCA
Setembre 2020 (núm. 245) - Avui
Després de trenta-tres anys coordinant la revista, Josep Rusiñol va acomiadar-se de la seva tasca i s'encetà una nova etapa que podem considerar com l'inici de la setena època de L'Artesenc. El cos de redacció quedava de manera següent: Carles Canellas, Josep Girabal, Teresa Obradors, Josep Paré, Jaume Reig i Daniel Serarols. L'equip fotogràfic restava en mans de Ramon Creus, Sebastià Plans i Vicenç Rovira. La impressió de la revista era responsabilitat de l'empresa artesenca Gràfiques 97.
